close
El País

L’incendi del Liceu, crònica d’una desgràcia anunciada

L’incendi del Liceu, crònica d’una desgràcia anunciada




Passejant per la Rambla, l’incendi que va devastar el Liceu el 31 de gener del 1994 no era perceptible. Les flames havien destrossat l’interior del teatre, només va quedar dempeus l’esquelet de ferro, però no va afectar altres parts nobles de l’edifici com el Saló dels Miralls o el Cercle del Liceu i tampoc hi va haver desperfectes a la zona de les oficines. “Acompanyats pels bombers vam tornar a entrar a buscar documentació i tothom va donar un cop de mà per rescatar objectes de valor”, recorda Christina Scheppelmann, actual directora artística del teatre i en aquella època directora adjunta d’Albin Hänseroth. Entre els objectes de valor, es van salvar els quadres del teatre i els del Cercle, una vintena de llenços de Ramon Casas, Modest Urgell i Santiago Rusiñol, entre d’altres. El foc va reduir a cendres l’ànima del Liceu, una desgràcia que tots donaven per anunciada: “Era un teatre del 1847, amb pràcticament tots els elements de fusta, amb cordes resseques a l’escenari i tot recobert de pols i més pols. Tots sabíem la situació de risc”, explica. De fet, ni tan sols hi havia alarma d’incendi: “Ens vam assabentar que s’havia calat foc per un maquinista. Vam sortir tots i ens vam quedar allà, al mig de la Rambla, mirant. Va ser un impacte brutal. Quan veia el que estava passant a Notre-Dame, pensava que jo ja ho havia viscut”.Seguir leyendo.



Source link : https://cat.elpais.com/cat/2019/04/17/cultura/1555491266_929590.html#?ref=rss&format=simple&link=link

Author : Blanca Cia

Publish date : 2019-04-17 11:05:46

Copyright for syndicated content belongs to the linked Source.

Tags : El País

The author News2